Parla més alt pena.
Aquí.
No em veus aquí.
Aquí a final de l'avorriment.
Aquí.
No em veus ombrívol?
Ni la teva veu em toca,
ni em fereix el fred.
Aquí ja no puc
sentir la teva carícia.
Parla més fort riu.
No veus que fon la calor la teva absència?
Que sense la teva presència,
no em sento meu.
Des d'aquí no arribo a pensar,
ni vull escoltar.
Sense sentir no crec
El que en el silenci
la teva veu no em diu.
I al final, camí.
Parla-li més alt vida
i oblida aquest pobre banquer,
que va somiar guanyar només diners,
sense saber guardar per l'hivern,
en la flor de la teva boca, la sàvia libada.
Encara que tot sigui història passada,
enganyosa vida, bo en preferents,
veuràs, que ha invertit en res
el valor vital que no li sobrava.
No hay comentarios:
Publicar un comentario